whyviolence | On 21, gen. 2020

Les pràctiques restauratives són un seguit de metodologies adreçades a donar respostes reparadores als conflictes que sorgeixen en una comunitat. Tenen el seu origen en la justícia restaurativa i busquen la transformació del conflicte a partir de la participació de tota la comunitat afectada per aquest. Són una eina molt valuosa en cas de conflictes greus, ja que vetllen per la restauració reparadora dels danys o perjudicis que hagi pogut ocasionar el conflicte tant en la víctima com en la resta de persones que se’n sentin afectades. 

Es fonamenten en el fet que les persones poden fer canvis positius si es compta amb elles. Tradicionalment, la majoria de polítiques de justícia o d’estratègies disciplinàries, parteixen de càstigs i sancions com a procediments per modificar comportaments no desitjats. Tanmateix i paradoxalment, no només no modifiquen conductes, sinó que no ajuden ni a la persona ofensora, ni a la víctima, ni a la comunitat, pel que és important qüestionar-se’n el sentit i buscar alternatives.

Les pràctiques restauratives proposen metodologies més efectives que un sistema basat en sancions i càstigs, ja que s’escolta a la persona perjudicada (la qual participa en la resolució conjunta dels problemes) i les solucions se centren en el dany causat, no en la persona que ha fet el dany. A més, es reconeix que les relacions són fonamentals per a la construcció de la comunitat i es construeixen sistemes que aborden la mala conducta i el dany de manera que s’enforteixen les relacions, ja que cadascú assumeix les seves responsabilitats.