Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image

Whyviolence | 20/08/2018

Scroll to top

Top

No Comments

RAP LAB. Reportatge

RAP LAB. Reportatge

| On 01, des. 2014

Escolta aquí l’últim disc del RAP LAB

L’art d’explicar les coses de cada dia

I en la intimitat d’un pensament
em demana a crits que tregui de dins
les ferides del meu cor
usant la meva pell com a llenç
pintant línies de dolor
que em tenyeixen d’un vermell apagat…

Sona una base musical captivant i comença a escoltar-se la veu tímida d’una noia rapejant aquests versos. Dóna el seu primer pas cap a l’art d’explicar les coses que ens succeeixen quotidianament, s’inicia en el rap. Katya troba en aquest estil l’únic mitjà d’expressar els seus sentiments i compartir la seva història. I, segons ella, on més lliure se sent de fer-ho, és al Rap Lab de “Why Violence?”, un projecte que proposa que els nois i noies que hi participen canalitzin i expressin els seus sentiments a través de l’art.

Katya, Lorena, Juan, Jesús, Pau, Joel, Héctor, Adrià, Martí, Gènesi, Amy i molts d’altres han trobat al Rap Lab una activitat creativa on invertir el seu temps i el seu talent per no deixar-se portar per la inèrcia desmotivadora. Malgrat la crua realitat externa, els participants del projecte “Why Violence?” busquen, cada setmana, com crear-se una perspectiva de futur, un somni per acomplir i, fonamentalment, començar a treballar per aconseguir-ho.

Rap1

 

Agafen el micròfon i ho intenten, guiats pel Mario i el Jesús, els facilitadors del Rap Lab que també compta amb el suport tècnic del Dany. Els seus primers versos expressen por, ràbia i, sobretot, una frustració contínua que sura a l’entorn on viuen. L’exercici setmanal que practiquen aquests nois és molt complicat perquè es tracta de forçar la imaginació per explicar una història que sigui simple, molt propera a tots, que resulti creïble i atregui l’atenció. I a més que tingui ritme! “Groove”, tal i com diuen els formadors a càrrec.

Veig tolls, veig el sòl sec
veig el sol brillant i pluja pel terreny
la comèdia o el drama going to the hell
going to the heaven, comedy drama…

Rap2

La manera que tenen de crear els ajuda a afrontar la realitat. En Pau, un dels participants, reconeix que el que més els motiva per compondre les seves lletres és aquesta realitat explorada als seus extrems. El següent repte que tenen és utilitzar aquesta visió i el seu talent per aconseguir cadascú la seva lletra de rap. Proven de fer, com en un laboratori, un rap que doni la volta a les coses i que expressi la realitat des d’una fantasia o “metàfora”, com els insisteixen el Mario i el Jesús. El que sorprèn és la capacitat que posseeixen de combinar el talent i la voluntat, i més avui dia, en què la rendició sembla l’única sortida.

Amb la coordinació adequada, al Rap Lab es treballen temes quotidians on sorgeixen agressions o millor dit, les “microviolències” que ens afecten diàriament. Mitjançant la improvisació canalitzen la seva imaginació cap a un tema que se’ls proposa (ira, masclisme o gelosia per exemple) i l’espontaneïtat d’aquest exercici els ajuda a dir el que realment senten. Llavors s’obliden de la vergonya i comparteixen amb el grup idees a través de les seves pròpies paraules. Durant les dues hores d’assaig són capaços, amb molt esforç, de superar cada repte que se’ls proposa i creen alguna cosa especial que avui tots necessitem. Un art sincer, un art que expliqui les coses sense endolcir-les.

En aquest laboratori de rap no existeixen ni nois ni noies, tampoc races, ètnies o classes socials; no hi ha lloc per a la timidesa, la discriminació ni cap altre tipus de límit amb què solen atordir-nos diàriament. Aquí donem pas a la creativitat lliure de tota inhibició. Aquest taller del projecte “Why Violence?” no pretén crear ni àngels ni dimonis, només dóna l’oportunitat per trobar la llum al final del túnel. I el rap pot ser una sortida, l’art en general és el millor rumb.

I tu, que creus? Quin és el teu camí de sortida? Explica’ns-el!

Text d’Oxana Ghiluta, participant del projecte “Why violence?”



— Versión en Castellano

El arte de contar las cosas de todos los días

Y en la intimidad de un pensamiento
me pide a gritos que saque de dentro
las heridas de mi corazón
usando mi piel como lienzo
pintando líneas de dolor
que me tiñen de un rojo apagado…

Suena una base musical pegadiza y comienza a escucharse la voz tímida de una chica rapeando estos versos. Da su primer paso hacia el arte de contar las cosas que nos suceden cotidianamente, se inicia en el rap. Katya encuentra en este estilo el único medio de expresar sus sentimientos y compartir su historia. Y según ella donde más libre se siente de hacerlo, es en el Rap Lab de Why Violence? Un proyecto que se propone que los chicos y chicas que participan canalicen y expresen sus sentimientos a través del arte.

Katya, Lorena, Juan, Jesús, Pau, Joel, Héctor, Adriá, Martí, Génesis, Amy y muchos otros encontraron en el Rap Lab algo creativo en que invertir su tiempo y su talento para no dejarse llevar por la inercia que tira para abajo.  A pesar de la cruda realidad externa, los participantes del proyecto Why Violence? buscan, cada semana, como crearse una perspectiva de futuro, un sueño por cumplir y, fundamentalmente, comenzar a trabajar para alcanzarlo.

Rap4

Toman el micrófono y lo intentan guiados por Mario y Jesús, los facilitadores del Rap Lab que también cuenta con el apoyo técnico de Dany. Sus primeros versos expresan miedo, rabia y, sobre todo, una frustración continua que flota en el entorno en el que viven. El ejercicio semanal que practican estos chicos es muy complicado porque se trata de forzar la imaginación para contar una historia que sea simple, muy cercana a todos, que resulte creíble y atraiga la atención. ¡Y además que tenga ritmo! “Groove” como le llaman los formadores a cargo.

Veo charcos, veo el suelo seco
veo el sol brillando y lluvia por el terreno
la comedia o el drama going to the hell
going to the heaven, comedy drama…

La manera que tienen de crear les ayuda a afrontar la realidad. Pau, uno de los participantes, reconoció que lo que más les motiva para componer sus letras es esta realidad explorada en sus extremos. El siguiente reto que tienen es utilizar esa visión y su talento para lograr cada uno su letra de rap. Prueban hacer, como en un laboratorio, un rap que le dé la vuelta a las cosas y que exprese la realidad desde una fantasía o “metáfora”, como les insisten Mario y Jesús. Lo que sorprende es la capacidad que poseen de combinar el talento y la voluntad,  más hoy día que parece que la rendición es la única salida.

1473048_10151891310623505_206123907_n

Con la coordinación adecuada en el Rap Lab se trabajan temas cotidianos donde surgen agresiones o mejor dicho, las “micro violencias” que nos afectan diariamente. Mediante la improvisación canalizan su imaginación hacia un tema que se les propone (ira, machismo o celos por ejemplo) y la espontaneidad de este ejercicio les ayuda a decir lo que realmente sienten. Entonces se olvidan de la vergüenza y comparten con el grupo ideas a través de sus propias palabras. Durante las dos horas de ensayo son capaces, con mucho esfuerzo, de superar cada reto que se les propone y crean ese algo especial que hoy todos necesitamos. Un arte sincero, un arte que cuente las cosas sin endulzarlas.

En este laboratorio de rap no existen chicos y chicas, razas, etnias o clases sociales, no hay lugar para la timidez, la discriminación ni otro tipo de límites que suelen aturdirnos a diario. Aquí damos paso a la creatividad libre de toda inhibición. Este taller del proyecto Why Violence? no pretende crear ni ángeles ni demonios solo da la oportunidad para encontrar la luz al final del túnel. Y el rap puede ser una salida, el arte en general es el mejor rumbo. ¿Y tú, que crees? ¿Cuál es tu camino de salida? ¡Cuéntanosla!

Texto de Oxana Ghiluta, participante del proyecto Why violence?

Enviar un comentari